Benvinguts a l'espai Altament Sensible
En aquest racó exclusiu, pensat expressament per a voltros, hi trobareu informació extra del projecte Altament sensible, com per exemple un making of on explic en primera persona detalls dels mesos de gestació del disc, els quatre videoclips promocionals de cançons interpretades en directe al Teatre Principal de Maó (alguns d'ells encara no s'han publicat), dues cançons no editades enregistrades al concert de Maó en les quals no intervé l'OSIB, les lletres de les cançons amb informació extra de les versions editades que he enregistrat o en què he participat, un munt de fotografies dels concerts del Teatre Principal de Maó i de l'Auditori d'Alcúdia (Mallorca) i les dades tècniques més específiques de qui ha participat al projecte i de com s'ha duit a terme. Resumint, tot de coses que difícilment caben en un digipack i que poden ser del vostre interès. Així, idò, que vagi de gust!
Cris Juanico
Making of
Sota la direcció de Macià Florit (Elsabeth Produccions) i en col•laboració amb Menorca Raw i d’altres professionals freelance, es van documentar audiovisualment els assajos i el concert del Teatre Principal de Maó. Amb aquest material hem elaborat, per una banda, un making of en el qual explic la meva experiència de participar en un projecte com aquest i, per altra, s'han muntat quatre de les cançons interpretades en directe al concert, que serviran de videoclips promocionals del disc.
Molt més que concerts
Com un infant
Si véns
Enmig del desert
Na Cecília
Cançons extra
Als concerts d'Altament sensible, la banda interpreta cançons sense l'orquestra. Una manera de donar un altre color a la varietat sonora de l'espectacle. Aquestes dues cançons no estan al disc però si que us les volem regalar. Sense elles, Altament sensible, no seria complert. Aquí teniu, idò, els dos temes tal com els vam fer al concert del passat 17 de gener al Teatre Principal de Maó.
Lletres de cançons i curiositats
El disc conté les següents cançons i en aquest ordre:
Cançons no editades
COM UN INFANT
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
F(a)usta (2015), versió quartet de corda.
Tretze cançons desordenades + Tretze peces retrobades (2017), versió quartet de corda.
Viu (2019, versió amb banda.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Triat com a 1r senzill promocional de F(a)usta i d’Altament sensible.
Fa temps que no record cap des somnis de nit,
però cada instant el visc somiant.
Procur no perdre’m res. Hi pos cada sentit.
Sé que s’oblit és important.
Vull ser constant
i un poc errant.
Vull ser feliç.
puc ser imprecís.
Paraules que endevín. Les jug somiant en vers.
Componc es meu univers.
I cant mentre camín. Ses notes van brollant,
soles es van precipitant.
Com un infant,
seguesc jugant.
Puc ser feliç,
vull ser imprecís.
Sa vida vol combat. Si es dia avui és trist,
el guanyaré somiant.
Crec en sa bona gent. Cerc color en tost de gris.
Expert en somnis constants,
Com un infant,
seguir jugant.
I ser feliç,
i ser imprecís.
AIXÍ I TOT
Lletra i música: Jesús Moll.
Editada als següents treballs:
Moviments salvatges (1995), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Història d’un viatge (2003), de Ja t’ho diré.
Dues pedres (2012), versió duet.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
M’enroca (2022), edició física del disc, versió trio.
Triat com a 4t senzill promocional de Moviments salvatges.
Així i tot, cada dia torna fosc.
Com un llagost, de bot en bot,
queda clar que volia córrer món,
de camp en camp, de brot en brot.
De tant en tant s'oratge de la mar
li feia recordar.
Va fer un alè i es va jeure davall un pi.
Cada pinyó era un desig.
Així i tot va bé,
així i tot va bé, així.
Va germinar sa llavor que es va sembrar.
Serà es febrer com cada any.
Com una llum, com un estel a l'horitzó,
com cada nit a sa tardor.
Com un arbre desfullat davant sa fredor del món,
contemplava es seu entorn.
Com un arbre desfullatdavant sa fredor del món,
contemplava es seu entorn, contemplava es seu entorn.
Així i tot va bé,
així i tot va bé, així.
Però volia tornara cercar es seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
s'embafava de pastís i d'ensaïmades de Sant Joan.
Sa festa començà i va córrer s'alcohol.
De cavalls qui peguen bots.
L'amo Joan arronsava en es Pla.
Més d'un el va tastar.
Així i tot va bé...
UN VOL DE MILOCA
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Viu (2019), versió banda.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Triat com a 1r senzill promocional de Salpols.
Vull estar amb tu, vora de la mar, on es mals es curen,
on ses ones ploren espurnes de sal tenyides d’espuma.
On el camp viu etern, vestit de parets de seca textura,
on ressonen cants i acords secrets. Tu i jo, natura.
Allà alena es vent i es fon a ses roques.
Em fa ser valent com una miloca
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
Ve escalfant es sol d’aquest llarg estiu. Es temps se’ns atura.
S’ombra des teu cos ara balla i riu, preciosa figura.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam ses mirades
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles on sempre hi ets tu.
per volar ben alt, per anar ben amunt,
a prop de ses estrelles, on m’esperes tu.
Es vent ve despert, ens fibla a sa cara.
Mig obrim ets ulls, sumam mirades.
Tu i jo som de vent, acariciant roques,
fent un vol valent, un vol de miloca.
SI VÉNS
Lletra i música: Sebastià Saurina, Mercè Soler i Jesús Moll.
Editada als següents treballs:
Moviments salvatges (1995), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Història d’un viatge (2003), de Ja t’ho diré.
Dues pedres (2012), versió duet.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Triat com a 1r senzill promocional de Moviments salvatges.
Peuades damunt s'arena. Si véns, em trobaràs
ballant de puntes damunt d'aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar més enfora que mai.
No tenc por de somiar que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua, sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats.
Com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Te cantaré es capvespre, t'estimaré a sa matinada.
Te donaré fruit i te menjaré a besades.
No tenc por de somiar que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua, sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats.
Com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Si véns, si véns em trobaràs ballant de puntes
damunt d'aquesta roca, damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca, damunt d'aquesta roca...
NA CECÍLIA
Popular – Arr/Adap: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Memòria (2004), versió banda.
Dues pedres (2012), versió duet.
Homenatge a Traginada (2019), amb Clara Gorrias.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Entrant dins es poble sent un combregar
a ca na Cecília, a ca na Cecília jo l'he vist entrar.
-Bona nit, senyores. Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia, que és sa meua núvia que han de combregar.
Entra dins sa cambra -Cecília, com va?
-Malament, riera, malament, riera, malament ma va.
-No ploris, riera, que no has de plorar;
Tenc una germana, tenc una germana, t'hi podràs casar.
-No estic per germanes ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília, que és amb tu, Cecília, que me vull casar.
-Fes venir un confés, que em vull confessar.
I amb tres parauletes, i amb tres parauletes Cecília expirà.
La treuen de ca seua i al dur-la a enterrar,
se tirà allà enterra, se tirà allà enterra i la va besar.
-Adéu, ma Cecília; ja no em puc casar;
-Adéu, ma Cecília, adéu ma Cecília; ja no em puc casar.
M'ENCANTA
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Viu (2019), versió banda.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Triat com a 1r senzill promocional de Viu.
Avui serà especial,
es respira cert encant celestial.
Posar un peu as carrer:
«Bon dia!», em diu es sol, sempre és es primer.
M'encanta!
De sa mà i somrients
contemplam ses sincronies de sa gent.
Costumista i viu ritual,
joc de piruetes primaverals.
M'encanta! M'encantes!
M'encanta que siguis així, que estiguem feliços fent camí.
Es dies es viuen com mai, plens de somnis i felicitat.
M'encantes!
Posant-hi màgia i color,
sentint sa vida com respira millor.
Una bella postal,
mirall des teus ulls animals.
M'encanta! M’encantes!
M'encanta que siguis així...
AMB UN DIT AS VIDRE ESCRIC
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
F(a)usta (2015), versió quartet de corda.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
El cel obert, color de mel,
esborra es dol, tinta de sol.
Casa sentits, alça esperits.
Dibuixa al vol, vol un girasol
i un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t’estim.
Flors i verdet d’un balconet.
Testos d’abril. Colors subtils.
Fragilitat. Bestialitat.
Vent delicat, gentil, irracional.
En terra humit. Dolç regalim
des mes d’agost tot ple d’olors.
Enfront vermell com es rovell.
Som caragol que menja col
en un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t’estim.
Enyorament sempre impertinent
que lluita desarmat, amb certa temeritat,
com es perfum, que em pren es nas,
que sempre ensum
d’un nivolat, fet de bovor.
amb un dit as vidre escric: t’estim.
ENMIG DEL DESERT
Lletra i música: Sebastià Saurina.
Editada als següents treballs:
Un ram de locura (1997), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Posa't lluenta sa pell si vols que vengui a per tu.
Lentament i a contratemps, desafiant es vent.
Aferrat a un silenci immens arribaré just en es moment
en què esperaves començar. Anar creixent.
Aquesta melodia me recorda que un dia
vam perdre es sentit, navegant a la deriva,
veient com es fa de dia, per a què hem d'esperar sa nit,
fent camí cap a s'illa.
Camí cap a s'illa, espai estrany i banyat
On viuen somnis que palpiten
Aquesta explosió de vida i tanta fantasia.
Carrer a carrer, no m'aturaré fins que no s'acabin de passar.
As costat hi ha la mar, un cel vermell i una terra estranya, de cases blanques.
Quan tot semblava que s'havia acabat, una dècima de segon i me perd.
S'aroma a llimona i un tremolor s’ajunten enmig del desert, enmig del desert.
Aquesta melodia me recorda que un dia, enmig del desert.
Vam perdre es sentit, navegant a la deriva, enmig del desert.
Veient com es fa de dia, per a què hem d'esperar sa nit, enmig del desert
Fent camí cap a s'illa, fent camí cap a s'illa, enmig del desert.
NO EM FACIS ONTES
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
F(a)usta (2015), versió quartet de corda.
Salpols (2020), versió trio.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Triat com a 2n senzill promocional del disc F(a)usta.
No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.
Branques noves d’arangí
mos recorden es camí
descobert un mes de juny,
quan més et vull,
quan més t’estim.
Moment sublim.
Tens es meus ulls.
Tu i jo, un embull.
No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.
Un desig penjant d'un fil,
com es fruit des mes d'abril,
sa distància no em fa por,
faig fort el cor
amb gest subtil.
Et vull a mil,
calat a port
et sent ben prop.
No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.
A les dotze des matí,
quan sent olor de romaní
mentre plou de mes de maig,
no en faré cas,
sent que estic viu.
I es sol somriu,
demana pas
pluja fugaç.
No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.
LA MAR
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Un ram de locura (1997), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Història d’un viatge (2003), de Ja t’ho diré.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
La mar em vesteix de sal i m´omple ets ulls d'alegria.
No me la puc treure des cap, ella m'anima sa vida.
Fa costat es sol, sa lluna, sa nit i en es dia,
i fa que ses fronteres siguin bretxes malferides.
Com tu, i et tenc present. Una mirada que m'espavila,
un brot d'olivera i una estora de flors blanques i liles.
Dies de males corrents se'ls beu de manera tranquil·la.
Plora mals d'amors, recorda moltes veus perdudes.
Dóna i viu llegendes, ajuda qui l’estima.
És foc, passió, és amor, la mare de tota sa vida.
Tenim tot es temps, serem una vena d'aigua dolça
i brollarem per damunt de sa cresta d'una ona.
És licor de primavera, és perfum de nit i dia.
És tendresa matinera, és sa llum que em guia.
Dies de vents d'hivern, besades en forma d'ona.
Les prenc amb mans obertes, són meues una estona.
Com tu, i et tenc present. Una mirada que m'espavila,
un brot d'olivera i una estora de flors blanques i liles.
És licor de primavera, és perfum de nit i dia.
És tendresa matinera, és sa llum que em guia.
Ets licor de primavera, ets perfum de nit i dia.
Ets tendresa matinera, ets sa llum que em guia.
Guia ….
ES MOMENT
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Jocs d’amagat (2005), versió banda.
Dues pedres (2012), format duet.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Vaig mirar. Cercava més enllà,
enmig de sa gent, un senyal per posar-me content.
Sense més tu estaves somrient,
careta petita de poma de pell lluenta
i amb traç adolescent,
somrient.
Em vas mirar amb un ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent.
Condemnat a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluït de dia i nit,
estic ferit, entristit...
Però recordaré.
Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís,
jo ja no et vaig veure més.
De traç adolescent, somrient, efervescent...
Però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís.
SAL I DOLÇURA
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Un ram de locura (1997), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Dues pedres (2012), versió duet.
Altament sensible (2022), versió simfònica.
Nom de verge que vola,
ulls que sempre brillen.
Cada dia despertes
enredada amb es llençols.
Un raig de llum que dibuixa
una mirada molt tendra.
Em tornaria loco,
mai no et voldria perdre.
Somiava que un dia
ballaríem pell a pell.
No em pensava que estaríem
tan de temps tocant el cel.
Em fas l'ullet i em recordes
nits d'amor amb espelmes.
Llits d'arena amb sa lluna
plens d'aromes de perles.
S'ombra que tu em fas
guarda moltes penyores.
Amb tu es dies són clars,
es mal moments s'esborren.
Passejant vora la mar
mirarem com surt la lluna.
Sa cara se t'il·luminarà
amb sal i dolçura,
... sal i dolçura.
Boqueta de pinyons
amb mel que m'agrada
T'ho diré a s'orella:
t'estim mil vegades
Passejant...
MÉS A PROP
Lletra i música: Cris Juanico.
Editada als següents treballs:
Viu (2019), versió banda.
Salpols (2020), versió trio.
En es temps en que ses barques jauen
i la mar esbrufa esquitxos d'or.
Quan a fora es lliuren ses tempestes
que confonen ses postes de sol,
es silenci sembla que s'estira
i gemega pes fort vent des nord
mentres nivolats fan que improvisen,
ses distàncies semblen més a prop,
molt més a prop.
I aquesta illa torna a ser de calma
i sa gent es sent de nou a lloc,
i ses platges ara ja respiren,
i ses pedres guanyen en repòs
i sa lluna ens somriu es vespre
mentres s'aire recupera es pols
es camins tornen a ser com sempre
ses mirades ja no tenen por,
ja no tenen por.
Ses carícies que ahir me negaves
i ferien es viu des meu cor
sembla que ets ocells avui ses canten
i ses fermen amb un llaç ben fort.
I aquesta illa torna a ser de calma
i sa gent es sent de nou a lloc,
i ses platges ara ja respiren,
i ses pedres guanyen en repòs,
guanyen en repòs.
L’UNIVERS
Lletra i música: Sebastià Saurina i Mercè Soler.
Editada als següents treballs:
Un ram de locura (1997), de Ja t’ho diré.
Esdirecte (1999), de Ja t’ho diré, versió directe.
Història d’un viatge (2003), de Ja t’ho diré.
Dues pedres (2012), versió duet.
Salpols (2020), versió trio.
Triat com a 1r senzill promocional d’Un ram de locura.
Ses teues mans me donen gust,
petites dosis de relax.
Tens un somriure maliciós
i una cara que vull pintar.
Dins d'aquest racó incendiat,
totes ses veus i ses renous
se van perdent pes ponts
i tots es balcons des riu,
s'aigua, s'aire i es sons.
Ja ho tenc clar:
taques de mel i miques de pa.
Veus com es mou l'univers
dins sa tassa de cafè.
Veus arbres a mils, fulles a milions
dins d'aquest camp descomunal.
Sa mеua pell respon molt bé
a sa teua vеu molt suau i greu.
Aquest camí no s'acaba mai.
No t'aturis de rallar.
Me desfaré a trossos petits
i me n'aniré volant
per sa vorera de la mar.
Allà baix hi ha color
i es camins no arriben mai.
No és es vent que em fa volar,
és sa velocitat des teu mirar.
Veus com es mou l'univers
dins sa tassa de cafè.
Carregat fins dalt, cansats de sentir
sa mateixa cançó d'ahir.
Galeria de fotos
Concert al Teatre Principal de Maó (17/01/22)
Concert a l'Auditori d'Alcúdia (05/03/22)
