…… cris juanico ……

Avui han marxat els que quedaven de l’expedició de la Biennal Catalunya-Montevideo del BarnaSants. Ens hem despedit i desitjat sort. Ha estat un vertader gust compartir taula, passejades, riures i concerts amb aquests grans artistes. Ho he de dir: TOT UN PLAER. Estic rallant de Pau Alabajos, de Jaume Pla i de Guillamino, i també del Dani Flaco que ja va marxar fa uns dies. Amb ells i la gent del festival, el Pere Camps, l’Estela, el Xusqui i la Laura hem fotut moltes hores i riures junts. Ah, i un record als que també han participat a la trobada però no hem coincidit tant.

A més hem conegut altres artistes locals de molt al nivell artístic i humà com el gran  Daniel Viglietti, Rossana Taddei, Samantha Navarro, Daniel Drexler o Diego Kuropatwa, que són la bandera de la cançó d’autor uruguaiana. Algunes d’ells ja han estat a Barcelona però ben segur que hi tornaran.

Avui m’ha tocat passejar sol. He tornat a visitar Ciudad Vieja (és  nota que m’ha agradat?), a

mb els seus carrers i places i el Mercado del Puerto. He fet una mica el guiri comprant qualque souvenir (s’ha de fer, no?) però abans de dinar he baixat fins al port per veure el Rio de la Plata en gran i amb tota la llum del dia. He tornat cap a l’hotel passant de nou per la Plaza Independencia i després he dinat amb l’Estela, la persona de l’organització que tancarà aquests dies el festival. Quan dic tancar vull dir fer una part de la feina, la que no es veu però que evidentment s’ha de fer, i bé. Us deix alguna instantànea de la  passejada d’un preciós dia de tardor.

Ja a la tarda, després de dinar, m’he apropat a un turonet per veure la posta de sol amb la ciutat de Montevideo a peu de la llum del sol. Un espectacle de color i llum que si qualque dia sou per aquí no us heu de perdre. 

I, per últim, he fet una cosa que volia fer des del dia que em vaig assabentar que a Montevideo hi ha un carrer que es diu JUANICÓ, a més d’un poble i d’unes bodegues de vi. Ara entenc que a la majoria de cartells escrivissin així el meu llinatge. Com no podia ser menys he anat fins al carrer i he immortalitzat el moment. La família estarà contenta… o no? Ara només em queda aquesta nit  i l’aprofitaré per anar a sentir música, com no podria ser d’una altra manera. Ja us diré que m’ha semblat una volta torni (demà és el dia) cap al Mediterrani.

Ahir al matí vam estar passejant pel Barrio Sur i ens vam trobar amb un mercat de fruites, verdures i carns i peixos prou curiós. Tant les espècies de peixos com algunes de les verdures són ben diferents a les nostres, d’altres són les mateixes. i també és ben diferent la maquinària en que transporten la mercaderia. Ja ho veieu, allà els extris tenen més vida que la que ens podem imaginar. El mercat al carrer era tot colors i olors.

Ahir vam tenir un dinar de germanor amb la gent de l’organització del festival i els col·laboradors uruguaians. Ens vam reunir els artistes catalans juntament amb d’altres de la terra i la gent que defineix el dia a dia del festival. I com no pot ser d’altra manera ho vam fer menjant carn i més carn. I conversant i compartint bons moments amb tots ells. Bons moments.

I a la nit vam fer el concert a El Cerro. Ens hi vam desplaçar en un bus cedit per l’ajuntament de la ciutat al festival.

Va ser un doble concert en un. M’explic: l’artista que actuava al concert del Barnasants d’ahir era Guillamino i jo, després dels problemes tècnics de dimecres, m’hi vaig afegir. En comptes de fer primer un i després l’altre, vam decidir fer un “teva-meva”, és a dir, ara el Guillamino fa una cançó, ara jo en faig un altre, i així anar fent. La fórmula (era la primera vegada que jo ho feia) em va agradar i crec que va funcionar. Ens va permetre que cadescún pogués preparar el següent tema i presentació amb més antel·lació i poder explicar amb més claretat el contingut i significat de cada cançó, amb paraules més precises i sense fer-ne una traducció literal. I musicalment vam gaudir els dos de l’escenari, fent sonar les nostres cançons. Per part meva van sonar Loca Somera, Fràgils pensaments o Sé, entre d’altres.

Bé, avui és el dia de la mare a l’Uruguai. A banda d’açò es diumenge i, com en totes les ciutats, la gent se’n va a la que pot i Montevideo no és menys. Es converteix en ciutat deserta.

Ara, ja de nit, anem cap al concert clausura del festival, el concert de Pau Alabajos. Fins demà!

A Montevideo és tardor i, encara que  la temperatura és agradable (com si fossim principis de novembre) cada dia es nota més que aquí arriba l’hivern. Els carrers són plens de fulles de plàtan per enterra. La llum del dia és més curta i més difuminada que la que tenim ara a l’hemisferi nord. Els canvis de temperatura que més es noten van cap al fred. I també plou i fa vent fort de tant en tant. Em van sorprendre uns arbres que vaig veure mentre aterraven: els quedava poc verd i guanyaven els tons grocs, marrons i terrosos que tant estem acostumats a veure a ca nostra.

És una ciutat de contrastos i estan sortint d’una crisis que els hi dura des de fa 10 anys. Aquí la gent s’ha acostumat a reciclar i a reparar les coses i les seves màquines. Segurament serà quelcom que haurem d’aprendre d’ells.

Si heu seguit aquestes converses en veu alta que faig des de que estic per aquí haureu vist que m’he saltat un dia de contacte amb voltros. I és que ahir vam estar passejant per Ciudad Vieja el Dani Flaco, el Pau Alabajos i jo. Amb ells vam visitar un doctor de bandoneons, és a dir, un restaurador d’aquests melosos instruments. També tenia algunes guitarres i altres curiositats de corda. Un senyor molt entranyable que tenia munts i munts d’instruments a la sala d’espera del quiròfan.

Als carrers de Ciudad Vieja hi ha quantitat de paradetes plenes d’antiguitats i peces velles a preus increiblements baixos.El que us deia del reciclatge: llibres, revistes, pedres, coberts, càmares fotogràfiques, surtidors de gasolina (!), aparells de massatge amb esclafor d’abans de la guerra de Cuba, matrícules, eines, vaixelles…

Més tard es van sumar al grup el Jaume Pla (Mazoni) i el Pau Guillamet (Guillamino) amb els que vam fer una mica més el guiri pels carrers i places d’aquella barriada per acabar dinant un asado al Mercado del Puerto, un antic mercat tipus boqueria plè de restaurant i botigues a fora del qual hi vam trobar una reproducció de la font de Canaletes (!). Us deix aquestes fotos perquè veieu una mica del que estic parlant.

La nit de dijous no hi va haver concerts però vaig ser a la representació del monòleg “Vostè ja ho entendrà” de Carme Sansa, d’una intensitat emotiva d’alta graduació. La Carme és una bèstia a l’escenari i va captivar al nombrós públic assitent. Culpidor texte i magna interpretació.

Ahir a la nit va haver-hi dos concerts, el Mazoni i el Pau Alabajos. El primer va estar intents durant tot el seu concert, amb l’espectre empordanés que voltava en l’aire. Intens i plè de matisos. Al Pau només el vam poder escoltar al final del seu concert i va captivar als que van gaudir de la seva vetllada. Tenc ganes de tornar-lo a sentir aquest diumenge ja que per sort repeteix.

Ara estan sortint cap a l’aeroport la Carme Sansa, el Xavier Albertí i el Dani Flaco. Els esperen unes quantes hores de vols i esperes a Sao Paolo. Bona tornada!

Sembla que els astres, amb el canvi d’horari, no estaven del tot alineats i finalment el concert d’ahir es va canviar novament de data per un problema tècnic d’última hora. El material necessari per fer el concert que la sala havia de posar (bàsicament un amplificador de guitarra que no hi havia, vam provar de fer qualque experiment però no era el que tocava…) no era l’adequat. Davant la impossibilitat de trobar-ne un en condicions (la sala està als afores de Montevideo) vam optar per moure de nou el concert a dissabte dia 12, just abans del que farà un altre dels artistes que s’han desplaçat amb el BarnaSants a Montevideo, Guillamino. De fet ho vaig agraïr. Pensau que venia de més de 12 hores de vol, del canvi d’horari (el jetlag encara és present en el meu cos i ment…) i de la sorpresa d’haver de tocar el dia de l’arribada sense saber-ho previament. Per no rallar també del canvi de llum, olors i sabors que et trobes a l’arribada a un païs estrany per a jo. Però ja mos anam acostumant, és clar que si.

Així que vam anar a veure a El Nen de la Hipoteca al centre i vam gaudir de la seva música i del seu xou. És tot un espectacle que no us podeu perdre. Al final de l’actuació es va sumar el Joan Isaac per fer una versió de LA TIETA del Joan Manuel Serrat que va ser una delícia. Avui una petita part dels que feia dies que estaven per aquí han marxat: Joan Isaac, el Guiu (el Nen) o l’Alejandro Martñinez, entre d’altres. Que tenguin bona tornada, que serà llarga, segur.

Montevideo és una ciutat que vull conéixer a poc a poc perquè crec que s’ha d’assaborir a ritme lent. Té més de 1.500.000 habitants i, en general, els edificis no són gaire alts. això fa que l’extensió territorial sigui molt ample. En canvi, el tema cul·linari és un món de mides reduïdes. La carn és el centre d’aquest món. Aquí els vegetarians no hi teniu res a pelar, us fotrieu de fam, que diriem. Carn i carn i carn, molt bona açò si. I després foten unes pizzes que són per morir-se de bones. Les begudes van del vi a la cervesa i algunes altres mescles que ja vos aniré comentant mentre les vagi coneixent. Ja podeu imaginar que una setmana per aquí pot arribar a ser de gran reforç calòric… Quin remei!!

Au, besades i abraçades des de l’altre punta del món.

Finalment el concert és avui dia 9 i no dia 10, com tenia entés i us havia anunciat. Serà al Centro Cultural Florencio Sanchez (Cerro), a les 20.30 h. És una sala situada a l’extrarradi de la ciutat. Serà especial per ser la primera vegada que cantaré les cançons tant enfora de la meva terra, Menorca. Serà dur perquè tot just acab d’arribar i el cansanci hi és, per molt que la il·lusió també estigui present. Però ho superarem, ben segur que si.