VIU
VIU és un conjunt de cançons vives en les que l’artista illenc hi reflecteix, mitjançant la figuració i la metàfora, estima, pors, dubtes, fe i l’alegria de viure. Peces musicals amb senzilles notes i textos inspirats des d’una Menorca crua i salvatge de la que ell se’n sent un privilegiat element més.
Sempre a la recerca del contrast entre la música i la paraula, entre la melodia i la poètica, entre la solidesa i la delicadesa, Cris Juanico vesteix les seves cançons de rock amb aires de folk, al incorporar la sensibilitat i el detall del violí o del guitarró a una banda clàssica de so molt consistent, creant un confortable coixí per a les melodies d’aires mediterranis que impregnen les seves composicions.
VIU pot ser verb, substantiu o adjectiu, i açò li dona molts significats. Pertany a diferents temps verbals del verb viure. Pot ser l’extrem o punta de quelcom. O la part més sensible d’una ferida. O un adjectiu amb significat que pot canviar segons el context. Un concepte, el de VIU, d’ample significat que l’artista ha decidit incloure en les 10 cançons inèdites del disc: una paraula i molts significats, VIU en diverses formes i accepcions.
CANÇONS
Viu. La cançó que obre el disc i que anima a alleujar l’equipatge i a canviar de camí si no t’agrada el que hi trobes a la vida, mentre fas les coses que mai no t’atreviries a fer. Decisions valentes per enterrar les pors.
M’encanta. Ser feliç i estar content des del primer moment del dia, des de la primera passa que dones al sortir al carrer. Res t’ho impedeix. Instintivament positiva.
Lluna mora. Oda a la lluna que s’amaga i ens somriu entre els teulats i els campanars mentre animals nocturns la contemplen.
Mentres veim com corre es temps. De com Menorca i els menorquins necessiten i esperen el contacte amb el paisatge i l’entorn de la natura després de mesos d’haver-lo perdut, i a l’hora dels dubtes de si sobreviuran a aquesta pau.
Mes a prop. Menorca com a refugi per cuidar-se i curar-se de les experiències que no han anat del tot bé. Sempre hi és.
Un vol de miloca. Simbiosi entre l’home i la natura. Comunicació estimulant entre el paisatge i la persona vista des dels ulls d’una au que vola a contravent. Immensitat.
Com un infant.amb banda. La imaginació d’un infant. Somiar, jugar, una manera de ser. El nen/creador que mai ha deixat de jugar, de somiar. La llibertat de somniar i creure que les coses es poden fer. Els somnis com a estímul per guanyar la realitat.
Correr abracats. Cançó d’aventures emocionals. Una declaració d’amor amb tocs de ball, música i diversió infinita.
Es teu desti. Reflexió sobre com una persona s’enfronta al seu final. La manca de vitalitat i de memòria. La vellesa i la pèrdua de forces i de les ganes de viure. L’absència en vida.
Qui sap?. L’especulació urbanística a Menorca. L’illa sempre en perill. El mal fet a l’illa. L’oblit. Era pa per avui (ahir) i fam per demà (avui). El conformisme de molts.
Em dius que em vols estimar. L’amor entre trons i llamps. La natura salvatge. Contrast de músiques. Foscor i claror.
Sa cala. Petita cançó d’amor, on les pors, els desitjos i el perdó es transformen en una cala de reconciliació.
FITXA
Producció Musical: Cris Juanico.
Cris Juanico: veu, percussions, guitarró, guitarres acústiques, espanyoles i elèctriques
Quim Ribó guitarres elèctriques
Blanca Coll violí
Lluís Gener baix
Pere Moll bateria
Gravat a Estudis Aumon de Ciutadella entre desembre de 2018 i febrer de 2019. Mesclat a Estudis Swing de Palma de Mallorca es febrer de 2019 per en Toni Pastor.
Masterizat a Estudis Catmastering de Manresa es març de 2019 per en Juanjo Muñoz.
Disseny, maquetació i fotos: Dolors Boatella per a Miriscolti Produccions.
